Què n'ha tret ICV?

Tant els diaris d’àmbit català com estatal, coincidien ahir en fer ICV protagonista de les seves portades. Mentre l’ABC titulava “El PSOE compra a ICV para evitar que Zapatero dé la cara en el Congreso”, el Periódico es decantava per un “Saura libra a Zapatero del debate sobre la financiación”, La Razón titulava “Los socios de Llamazares salvan a Zapatero de dar explicaciones sobre la financiación”, El País es mofava tot titulant “Zapatero romper el frente común de los partidos catalanes” i Público “Zapatero capea la bronca de la financiación”. Finalment, l’Avui apuntava un “ICV fa marxa enrera i debilita el front català”.

Un cop superada la portada, explicaven que Saura i de la Vega es van reunir a un hotel de Vilanova diumenge passat, on aquesta passa les vacances, i van pactar la no compareixença de ZP al Congrés. Els diaris assenyalaven, depenent de la línia editorial, que ICV, una força petita i minoritària havia sucumbit a les pressions del PSOE, d’altres que Saura s’havia fet un autogol, i d’altres, de clara subjectivitat governamental, fixaven l’interès en el contingut del pacte: noves promeses de ZP que tothom sap que no complirà, inclosos Saura, Herrera i companyia.


ICV pot ser una força petita i minoritària, però ni es mamen el dit ni són rucs –tot i que ens ho pugui semblar la majoria de vegades, i també aquesta-. Ens ha demostrat per activa i per passiva que és una de les formacions més maquiavèliques de l’arc polític català, jugant sempre a dues bandes entre el que diuen i el que fan i demostrant que els interessos tant del país com del poble treballador català els importen ben poc si poden treure rèdits personals o partidistes de la seva activitat. Haver renunciat del tot als seus ideals i seguir amb les mateixes poltrones que tenien fa 30 anys és símbol que més o menys saben el que es fan. Són, al cap i a la fi, professionals de la política.


Aquest pacte, tal i com ha assenyalat Joan Ridao -un altre amb afany frustrat de protagonisme-, és un pacte entre dos partits i no entre dos governs. Paper mullat que amb tota probabilitat no es complirà. La Vicepresidenta del govern estatal ha aconseguit sense moure’s del seu lloc d’estiueig i en menys d’hora i mitja, que ICV retirés una proposició que comptava amb el suport de tots els grups menys del propi PSOE, i que posava a ZP en una difícil situació a l'haver de respondre el perquè no havia aplicat l’Estatut i que pretenia fer.

I sabent tot això, i amb la tendència a ser malpensat, un es pregunta: Què n’ha tret ICV de tot plegat?