9 d'agost, despullant tòpics.

Avui 9 d'agost es compleixen 2 anys justos de la publicació del nou Estatut d'Autonomia al DOGC (Document Oficial de la Generalitat de Catalunya), la data que s'aplicà oficialment.
A l'articulat fixava precisament, aquest termini, per tenir un acord sobre el nou finançament de la Generalitat. Passats aquests dos anys no hi ha acord, i així, s'incompleix per part del govern de Catalunya i de l'Estat una llei que ambdós van aprovar en el seu moment.

La nula voluntat política del govern de l'Estat espanyol és evident. La passivitat del govern de Catalunya també, que no ha estat fins ara, que "s'ha posat xulo", juntament amb CiU, pel compliment d'aquesta llei. No em faré pesat un dia més denunciant la inutilitat del model autonòmic de l'Estat espanyol, s'ha fet més que palesa.

En dos anys només s'han concretat 9 traspassos -els més insignificants- dels 40 fixats a l'Estatut. És doncs una nova fal·làcia la d'aquells que es posicionaven a favor d'aquesta llei argumentant que el PP no l'aplicaria i el PSOE, sí. El PP no aplicaria l'Estatut i el PSOE tampoc ho fa.

Amb un govern del PSOE, Catalunya no avança cap enlloc. El mite que el PSOE és millor que el PP pels interessos del nostre país és fals i el mite que Zapatero és amic de Catalunya també, ja que tal i com va dir l'ex-conseller Carretero, és un espanyolista demagog. El "Si tu no hi vas, ells tornen" de la campanya electoral, és fàcilment refutable amb un, "i què?", més del mateix.

El govern tripartit del Principat, integrat pel mateix partit que governa a l'Estat, i dos que hi donen suport, no ha estat capaç ni de collar, ni de convèncer al suposat "govern amic" de Madrid per tal que compleixi, ja no els terminis fixats a l'Estatut, sinó el mateix Estatut. Això hauria de portar a la reflexió de les cúpules i militància d'Esquerra i ICV-EUiA sobretot, però també de CiU sobre al model d'Estat al qual donen suport cegament i a pregutar-se també, si realment val la pena posar interessos partidistes i/o personals per davant dels interessos i necessitats del poble català.

Però en definitiva s'ha fet manifest que aquest nou Estatut, finançament i 9 d'agost a part, no ha solucionat els problemes i mancances que tenim com a país. S'ha demostrat -com ja avisavem alguns- que el nou Estatut de Catalunya, així com els del País Valencià i les Illes Balears no han estat la panacea a les necessitats del nostre poble ni dels seus ciutadans. L'Estat autonòmic ha caducat i està estancat. Ara, cal avançar, i només exercint el dret a l'autodeterminació, el dret a decidir, es podrà fer de forma democràtica.

No als Estatuts, Independència!