Setmana calenta a les universitats catalanes.

Aquesta serà una setmana intensa dins la cursa de fons -que ja està arribant al seu final- en la lluita contra l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Amb el curs acadèmic reprès a totes les universitats i després d’un llarg període hivernal el sentiment que es respira a les universitats és el “d’ara o mai” i la consigna que es repeteix és “a per totes”.

Com deia, aquesta serà una setmana calenta i doncs hi ha programades tres consultes que forçaran el posicionament de la comunitat universitària de la Universitat de Barcelona (UB) i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) sobre la paralització de l’EEES i també sobre la seva aplicació. Així, a la UPF dimarts i a la UB dijous es celebraran referèndums d’estudiants encaminats cap a un posicionament ferm cap a la paralització de l’EEES. Tal com ja han votat massivament a Lleida, Girona i a la UAB.

Dijous a la UPF qui es sotmet a consulta és l’actual rector Joan Josep Moreso. El sheriff és l’únic candidat a les eleccions a rector i la comunitat universitària de la UPF en el seu conjunt haurà de votar si el vol o no. Així en Moreso posa a consulta la seva política de força i coacció contra les protestes i reivindicacions legítimes dels estudiants exercida amb una actitud autoritària, arrogant i prepotent.

A aquestes consultes se li suma la vaga de fam que ha iniciat avui el company Tomàs a la UAB. En aquest bloc s’anirà fent el seguiment de la vaga de fam, de la salut d’en Tomàs, de les reaccions per part de les autoritats i de les mostres de suport cap a ell.

Tot plegat són eines que d’una manera o altre ens forcen a tots i totes a posicionar-nos en aquest conflicte i porten a tensar la corda entre els estudiants i les autoritats que no poden seguir donant l’esquena, reprimint ni deslegitimant les reivindicacions estudiantils en aquesta lluita que ha de portar a una negociació en igualtat de condicions entre tots els subjectes de la comunitat universitària per decidir tots junts quin model d’Universitat pública volem.

Endavant amb la paralització de l’EEES, Endavant amb el vot contrari a Moreso i Endavant amb en Tomàs!

Sense proves (2): Grande-Marlaska

Era dimarts de la setmana passada, estava donant voltes pels carrers del voltant de la facultat al barri del Raval tot tafanejant una mica. Al entrar al carrer Peu de la Creu hi havia un grup de senyores del barri que xiuxiuejaven “han sido ocho o diez”, jo ja sabia de que anava la pel•lícula: al matí ja havia escoltat per la ràdio que hi havia hagut detencions al Raval i a Mislata per frau fiscal i que s’estava investigant la suposada relació amb Al-Qaeda.

Al fons del carrer hi havia varies dotacions de la Policia Nacional i moltes més unitats de premsa. Tampoc era sorprenent; el barri del Raval desperta sovint ben de matinada per redades de la policia, ja sigui per prostitució, narcotràfic, terrorisme...
Mentre m’hi aproximava i el Nacional de torn em persuadia per canviar de vorera jo anava repetint a prop de micròfons “cortines de fum”, “cortines de fum”... M'imagino que qualsevol que em sentís em prendria per un possés.

La realitat era però, que aquell mateix matí s’havien anunciat les xifres d’atur del mes de gener. Als Països Catalans l’atur havia augmentat en 50.000 persones respecte el gener (gràfic) fins arribar a les 907.000. Dades d’atur alarmants als Països Catalans, així com a la resta de l’Estat espanyol. Xifres que van quedar en segon pla per la detenció de suposats islamistes.


És certament preocupant comprovar com els mecanismes de l’Estat amb la col•laboració dels mitjans de comunicació ajuden a crear aquest estat d’alarma permanent respecte el terrorisme islamista i de pas ajuden a incrementar el racisme, la xenofòbia, l’estigmatització i l’enfrontament que es viu als barris cap als col•lectius de persones nouvingudes. I és molt preocupant ja que tot just divendres, el magistrat de l’Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska ja havia investigat la connexió dels detinguts amb la xarxa internacional de terrorisme islamista -prou ràpid!- i en descartava els vincles. No hagués sigut però el primer cop que l’Estat espanyol empresona ciutadants d’orígen musulmà sota l’alarma del terror i sense proves, com en el cas del “Comando Dixan”.

Mentrestant el bocamoll de l'Hereu declarava dimarts que les xarxes de suport al terrorisme internacional "mai arrelaran a Barcelona ni a Catalunya ja que això atempta contra els valors d'aquestes". Bocamoll, frívol i irresponsable.

Sense proves (1): Garzón.

Aquest migdia s’ha sabut la notícia que tretze membres de les organitzacions Democràcia 3 Milions (D3M) i Askatasuna havien quedat absolts del delicte d’integració a organització terrorista.

I és que en Garzón -al capdavant de l’ofensiva judicial espanyola- s’ha proposat fer caure un moviment polític que té el suport de centenars de milers de bascos, i per tal d’aconseguir-ho tant li fa el que s’hagi d’endur pel davant i com ho hagi de fer. Aquest cop, i amb l’excusa de les eleccions basques li ha tocat a aquestes candidatures i als membres que les conformen.

Sorprèn però que avui hagi absolt aquestes tretze persones. I és que aquest magistrat i la Justícia espanyola en general emprenen la màxima de “si no hi ha proves, s’inventen”. La feblesa argumentativa amb la que enfronten aquests processos ha estat possiblement la causa d’aquesta absolució. L’argumentació del “tot és ETA” incerida amb calçador en el si de l’opinió pública cada cop trontolla més.

Probablement les candidatures no tinguin tanta sort com els seus membres i siguin anul•lades durant el transcurs de les properes hores. I és que el govern espanyol -amb el Ministre de l’Interior Alfredo Pérez Rubalcaba (tristament esquitxat per l’assumpte GAL) com a punta de llança- ja ha anunciat que l’esquerra abertzale no estarà als comissis de l’1 de març. Demostrant un cop més, la independència dels tres poders a l’Estat espanyol.

La comunitat internacional, no ha fet una excepció en la seva habitual passivitat front a la manca de llibertats o la vulneració drets humans i/o polítics arreu del món. Aquest cop però, als informes d’Amnistia Internacional denunciant els abusos policíacs, la tortura i les males condicions a les presons espanyoles, se li ha unit un informe de l’ONU alertant de la manca de garanties procesals amb les que s'il•legalitzen candidatures (ho podeu llegir aquí).