Què n'ha tret ICV?

Tant els diaris d’àmbit català com estatal, coincidien ahir en fer ICV protagonista de les seves portades. Mentre l’ABC titulava “El PSOE compra a ICV para evitar que Zapatero dé la cara en el Congreso”, el Periódico es decantava per un “Saura libra a Zapatero del debate sobre la financiación”, La Razón titulava “Los socios de Llamazares salvan a Zapatero de dar explicaciones sobre la financiación”, El País es mofava tot titulant “Zapatero romper el frente común de los partidos catalanes” i Público “Zapatero capea la bronca de la financiación”. Finalment, l’Avui apuntava un “ICV fa marxa enrera i debilita el front català”.

Un cop superada la portada, explicaven que Saura i de la Vega es van reunir a un hotel de Vilanova diumenge passat, on aquesta passa les vacances, i van pactar la no compareixença de ZP al Congrés. Els diaris assenyalaven, depenent de la línia editorial, que ICV, una força petita i minoritària havia sucumbit a les pressions del PSOE, d’altres que Saura s’havia fet un autogol, i d’altres, de clara subjectivitat governamental, fixaven l’interès en el contingut del pacte: noves promeses de ZP que tothom sap que no complirà, inclosos Saura, Herrera i companyia.


ICV pot ser una força petita i minoritària, però ni es mamen el dit ni són rucs –tot i que ens ho pugui semblar la majoria de vegades, i també aquesta-. Ens ha demostrat per activa i per passiva que és una de les formacions més maquiavèliques de l’arc polític català, jugant sempre a dues bandes entre el que diuen i el que fan i demostrant que els interessos tant del país com del poble treballador català els importen ben poc si poden treure rèdits personals o partidistes de la seva activitat. Haver renunciat del tot als seus ideals i seguir amb les mateixes poltrones que tenien fa 30 anys és símbol que més o menys saben el que es fan. Són, al cap i a la fi, professionals de la política.


Aquest pacte, tal i com ha assenyalat Joan Ridao -un altre amb afany frustrat de protagonisme-, és un pacte entre dos partits i no entre dos governs. Paper mullat que amb tota probabilitat no es complirà. La Vicepresidenta del govern estatal ha aconseguit sense moure’s del seu lloc d’estiueig i en menys d’hora i mitja, que ICV retirés una proposició que comptava amb el suport de tots els grups menys del propi PSOE, i que posava a ZP en una difícil situació a l'haver de respondre el perquè no havia aplicat l’Estatut i que pretenia fer.

I sabent tot això, i amb la tendència a ser malpensat, un es pregunta: Què n’ha tret ICV de tot plegat?

9 d'agost, despullant tòpics.

Avui 9 d'agost es compleixen 2 anys justos de la publicació del nou Estatut d'Autonomia al DOGC (Document Oficial de la Generalitat de Catalunya), la data que s'aplicà oficialment.
A l'articulat fixava precisament, aquest termini, per tenir un acord sobre el nou finançament de la Generalitat. Passats aquests dos anys no hi ha acord, i així, s'incompleix per part del govern de Catalunya i de l'Estat una llei que ambdós van aprovar en el seu moment.

La nula voluntat política del govern de l'Estat espanyol és evident. La passivitat del govern de Catalunya també, que no ha estat fins ara, que "s'ha posat xulo", juntament amb CiU, pel compliment d'aquesta llei. No em faré pesat un dia més denunciant la inutilitat del model autonòmic de l'Estat espanyol, s'ha fet més que palesa.

En dos anys només s'han concretat 9 traspassos -els més insignificants- dels 40 fixats a l'Estatut. És doncs una nova fal·làcia la d'aquells que es posicionaven a favor d'aquesta llei argumentant que el PP no l'aplicaria i el PSOE, sí. El PP no aplicaria l'Estatut i el PSOE tampoc ho fa.

Amb un govern del PSOE, Catalunya no avança cap enlloc. El mite que el PSOE és millor que el PP pels interessos del nostre país és fals i el mite que Zapatero és amic de Catalunya també, ja que tal i com va dir l'ex-conseller Carretero, és un espanyolista demagog. El "Si tu no hi vas, ells tornen" de la campanya electoral, és fàcilment refutable amb un, "i què?", més del mateix.

El govern tripartit del Principat, integrat pel mateix partit que governa a l'Estat, i dos que hi donen suport, no ha estat capaç ni de collar, ni de convèncer al suposat "govern amic" de Madrid per tal que compleixi, ja no els terminis fixats a l'Estatut, sinó el mateix Estatut. Això hauria de portar a la reflexió de les cúpules i militància d'Esquerra i ICV-EUiA sobretot, però també de CiU sobre al model d'Estat al qual donen suport cegament i a pregutar-se també, si realment val la pena posar interessos partidistes i/o personals per davant dels interessos i necessitats del poble català.

Però en definitiva s'ha fet manifest que aquest nou Estatut, finançament i 9 d'agost a part, no ha solucionat els problemes i mancances que tenim com a país. S'ha demostrat -com ja avisavem alguns- que el nou Estatut de Catalunya, així com els del País Valencià i les Illes Balears no han estat la panacea a les necessitats del nostre poble ni dels seus ciutadans. L'Estat autonòmic ha caducat i està estancat. Ara, cal avançar, i només exercint el dret a l'autodeterminació, el dret a decidir, es podrà fer de forma democràtica.

No als Estatuts, Independència!